Art teràpia.

L'Art teràpia va emergir com a professió el 1930 als Estats Units i a Europa. A principis del segle 20 els psiquiatres es van interessar cada vegada més en el treball artístic fet pels pacients i van estudiar la relació entre l'art i les seves malalties. AL mateix temps, els mestres d'art estaven descobrint que l'expressió artística lliure i espontània dels nens, representava comunicacions emocionals i simbòliques.

L'Art teràpia, com el seu nom indica, és una pràctica artística i terapèutica alhora, és un camí cap a la integració i la restauració de gran part de les capacitats i potencialitats que configuren l'ésser humà.

La pràctica de l'art teràpia es basa en una relació a tres: l'artterapeuta, el/s pacient/s i la producció, i es desplega en un espai segur, obert i acotat alhora, capaç de permetre a la persona de lliurar-se a l'experiència del propi desig i, de la seva particularitat, descoberta o per descobrir, però sempre valuosa i sorprenent.
El paper de l'artterapeuta és acompanyar el procés creatiu, sobretot des de la forma i, puntualment, propiciar petites preses de consciència.

Els pacients es beneficien de l'Art teràpia en diverses formes:

Tenir una alternativa més per a la comunicació
Expressar continguts que serien difícils d'expressar d'una altra manera
Descobrir certs potencials creatius ignorats
Ser i sentir-se subjecte creador
Augmentar l'autoestima i la confiança
Descobrir capacitats i particularitats individuals
Desenvolupar eines positives de transformació
Participar activament en el propi procés de transformació